dimarts, 8 de setembre de 2009

Philadelphia is different (3)

La vida a Philadelphia té moltes coses bones. La primera, i la més important, la gent. Aquí tothom és tal com és, sense l’actitud snob i fins i tot impertinent que sembla que els nova iorquesos hagin de tenir (és clar que ajuda que no hi hagi tants turistes ni bridge-and-tunnel grups). Potser perquè ningú es creu el centre del món vivint al centre del món, és més fàcil conèixer gent, i que et coneguin. Hi ha molt diversitat, i no falta gent d’arreu del món. Tampoc falten ni estudiants ni penjats. De fet, com que els lloguers són més barats i no falten universitats, hi ha força jovent amb les seves (noves) dèries i sense tantes posturetes.

Amb perdó pel tòpic, Philadelphia és autèntica. Per exemple, qui creu que els americans són incapaços de viure l’esport com els europeus no ha viscut un partit dels Eagles o dels Phillies... (I sí, això compta com quelcom positiu. Aquí la gent s’abraça quan els Eagles guanyen. Sort que tampoc passa tan sovint.)

La ciutat no es queda enrere en termes d’oferta cultural—de fet es podria dir que té una sorprenent vitalitat en aquest aspecte. Hi ha un dels cinc millors museus als Estats Units (el de les escales del Rocky) que ampliaran aviat amb una col·lecció essencialment inèdita de pintures impressionistes. També hi ha una escena musical molt interessant, tot i que encara no l’he explorat gaire. Em diuen que el teatre també és capdavanter.

El centre és petitet, però complet. No fa falta cotxe per anar on faci falta. Fins i tot diria que s’hi respira una mica d’ambient de barri. El carnisser ja sap quines salsitxes ens agraden (que, he de dir, són delicioses). Anem a un mercat Amish que té uns pastissos i uns “pickles” que em tornen boig. Les cambreres del Diner del costat de casa ens saluden, i el noi del cafè m’explica que va haver-hi una passejada en bicicleta per la ciutat... en pilotes. He dit que la gent d’aquí està una mica pirada també?

Finalment a Philadelphia es respira història. Aquí van néixer els Estats Units, literalment. El barri de Society Hill és un dels més antics del país, conserva un cert aire britànic: els maons vermells, casetes estretes, el primer pis, el principal, una mica elevat, una excusa per posar unes escales fora al carrer... un indret preciós per passejar-hi. Hi ha també el barri italià, al sud del centre, on hi ha mercat cada dissabte, i, amb el mercat, ambient de mercat de dissabte. Com ha de ser.

.~.

5 comentaris:

  1. No m'estranya que amb postals com aquestes et costi tant tornar a casa.

    ResponElimina
  2. Em sembla recordar que va ser al museu de Philadelphia on vaig veure per primer cop dues pintures dels germans Vergós. Jo només sabia que havien sigut pintors perquè el cole de la meva infància i adol·lescència estava ubicat al carrer dels Vergós. Però a Catalunya, que jo sàpiga, no hi ha ni una sola pintura seva (segle XV)

    ResponElimina
  3. Brillant. Santa Isabel, suposo -- els Salesians els faig a Sant Joan Bosco. Jo anava a jugar a basket al primer, i a futbol al segon.

    ResponElimina
  4. si, els salesians de sarrià eren a la cantonada de san juan bosco amb carrer dels vergós

    ResponElimina