dijous, 3 de setembre del 2009

Philadelphia is different

Torno de les vacances amb ganes de parlar una mica més de Philadelphia. Potser el contrast amb Barcelona m’hi ha fet pensar.

El que primer em surt de dins és que Philadelphia està als Estats Units. Amb això vull dir quelcom més que el sabut fet geogràfic: Philadelphia és una ciutat força americana—apedaçada, que dic jo: una zona exclusivament per oficines, barris exclusivament residencials, illes exclusivament comercials (els malls)... Sovint l’ètnia predominant d’un barri és el que el defineix. He d’afegir que Philadelphia té un centre històric, no gaire gran, que combina oficines, botigues, i residències... i universitats i hospitals. És la part més bonica de la ciutat, al meu parer.

Al voltant del centre hi ha un cinturó de pobresa extrema, majoritàriament barris afroamericans amb greus problemes de droga i crim. No hi ha transició: en deu minuts pots anar de la “Liberty Bell” a un xamfrà d’on no t’atreveixes a passar. Altres ciutats americanes tenen aquest problema, cert, però a Philadelphia és especialment marcat: alguns indrets semblen sortits d’una pel·lícula de l’apocalipsi. (Per sort, una part del sud de la ciutat és molt acollidora, antigament un barri d’italians).

I tot just fora de la ciutat, hi ha alguns dels suburbis més rics dels Estats Units. Al comtat de Chester la família mediana guanya més d’un 60 percent més que la família mediana americana, i quasi que dos més que la família mediana de Philadelphia. Si fa no fa la diferència entre França i Polònia.

La situació és complicada de resoldre, doncs els suburbis rics no paguen impostos a la ciutat, tenen les seves pròpies escoles... Tot plegat fa molt difícil transformar els barris pobres, i Philadelphia s’ha quedat enrere en el “Downtown Revival” que han viscut moltes ciutats americanes.

PS Una observació molt d’economista... Una de les dificultats que té la ciutat per redreçar els pitjors barris és que, despit que són pobres, la majoria són propietaris de la casa on viuen, el que fa molt difícil augmentar la mobilitat dins la ciutat.

.~.

4 comentaris:

  1. "Pobresa extrema"? Hi ha manca d'aliments, és a dir, es passa gana en el sentit tràgicament literal en què ho entenem quan parlem del tercer món? T'ho pregunto a tall de pura informació i d'interès per qüestions que ara no vénen al cas.
    Per a mi els EEUU són molt desconeguts i m'és molt difícil de tenir-ne una visió perfilada.

    Lola

    ResponElimina
  2. Quan parles de contrast amb Barcelona, et refereixes a això?:
    http://www.elpais.com/fotografia/espana/Prostitucion/Boqueria/elpfotlmv/20090831elpepunac_17/Ies/

    ResponElimina
  3. Lola,

    Sempre parlant d'aquests barris: hi ha forc,a gent dormint al carrer, les escoles ofereixen dinar a l'estiu quan no hi ha classes (perquè si no tenen menjar a casa), a l'hivern sempre hi ha alguna gent que mor a casa seva congelats perquè no tenien calefacció... La situacio seria molt pitjor si no fos pels programes d'ajuda que hi ha.

    Definitivament hi ha molta mes gent al tercer mon que esta igual o pitjor que aquests barris de Philadelphia; però jo diria que a Barcelona no hi ha barris sencers en aquests condicions.

    ResponElimina
  4. Dessmond,

    No exactament, la veritat. Es tracta de quantitats de gent atrapades en una situació de pobresa que es molt difícil d'escapar; molt pitjor que el vell (i omnipresent) problema de la prostitució al carrer.

    ResponElimina