dissabte, 23 de gener de 2010

Haití i el cost de l’ajuda

El món s’ha abocat a ajudar Haití després del terrible terratrèmol de fa una setmana. Bé, alguns s’han abocat més que altres, i uns pocs gens ni mica. I encara uns altres s’han abocat no a ajudar Haití sinó a assegurar-se que tothom els ajudi.

Per exemple, la Federación de Consumidores en Acción denuncia que alguns bancs espanyols cobren comissions per transferències a comptes solidaris. Comentaristes i alguns polítics també demanen que es perdoni el deute al govern de Haiti.

Deixem de banda que exigir que siguem solidaris o, pitjor, forçar algú a ser solidari és tergiversar el sentit del terme (com molt bé sabem els catalans).

El que em preocupa, sincerament, és el cost que tindran aquestes iniciatives per Haití (i altres països pobres) el dia de demà. Perquè la forma més fàcil de no haver d’ajudar és, simplement, no tenir-ne l’oportunitat. No oferir transferències a països pobres, o donar-los cap crèdit. O, de forma més subtil, cobrar més (comissions o interessos) mentre es pugui.

Potser penseu que estic sent exageradament cínic: bancs i creditors estan més que contents de poder ajudar. I potser teniu raó. Però pensem amb un inversor que pensa en oferir un crèdit a Bangladesh, per dir un altre país que tampoc guanya per a disgusts. De veritat creieu que no importa si sap que ja pot dir adéu als diners quan hi hagi una riuada?

Terratrèmols, i altres desastres naturals, sempre tenen efectes més destructius en països pobres: aquesta solidaritat forçada esdevé un impost. Sembla que no sigui un problema ara perquè el paga el banc o l’inversor completament; però en el futur part del cost el passaran als països. I ni que sigui petita, aquesta part, la patiran molt més ells que els bancs. I mentre no tinguin milers de morts, la Federación de Consumidores en Acción no crec que pensi en ells.

.&.

3 comentaris:

  1. El problema és que aquesta ajuda sembla l'única possible a hores d'ara. Abans de tot això, tmapoc hi havia cap inversor disposat a anar a Haití. És així de dur i trist alhora.

    ResponElimina
  2. El problema no es l'ajuda immediata, sino mes a mig termini. Per exemple, perdonar el deute no vol dir enviar ni una llauna d'escopinyes cap a Haiti, sino alleugerir la pressio fiscal en el futur.

    ResponElimina
  3. L'ajuda puntual és una cosa que cal fer, però el problema estructural de base és el que cal eliminar.
    Us penseu que a Port-au-Prince hi hauria hagut tants habitants si l'OMC no li hagués obligat fa uns 20 anys a rebaixar els aranzels agraris?
    Des d'aleshores tenen arros i blat de moro barato, a canvi de no cultivar-lo ells. I, clar, la gent abandona el camp per anar a una ciutat que no pot respondre ni donar acolliment a tanta gent

    ResponElimina