El sondeig del ICPS sempre té suc, molt més del que en treuen articles de La Vanguardia com aquest. M’agrada donar-hi una ullada, sabent que alguna cosa de suc hi trobaré.
Les preguntes 15.1 i 15.2 m’han copsat l’atenció immediatament. En elles es pregunta primer quin partit defensa millor els interessos dels espanyols, i després quin partit ho fa amb els interessos dels catalans.
I el que em queda clar és que el PSC-PSOE és el putu amu. Els seus votants estan convençuts que els interessos de catalans i espanyols coincideixen, i per tant el PSC-PSOE és el partit que millor defensa els interessos de tots dos. Els votants de CiU i ERC per la Generalitat no creuen que els interessos de catalans i espanyols coincideixin gaire i, ull, creuen que és el PSC-PSOE el que defensa millor els interessos dels espanyols—i un percentatge important els vota a les generals (un 25% per ERC).
Bé, que algú m’ho expliqui. Mentre espero us poso més detalls sobre el sondeig.
Com podríem esperar, hi ha més gent que creu que el PSC-PSOE i el PP són els que defensen millor els interessos dels espanyols que els dels catalans; per CiU i ERC és a l’inrevés (i també per Iniciativa). El que és sorprenent són els percentatges.(*)
Només un de cada tretze entrevistat que creuen que CiU o ERC són els que defensen millor els interessos dels catalans també creuen que són els que millor defensen els interessos dels espanyols. Pel PP un de cada sis que creuen que són els que defensen millor els interessos dels espanyols creuen que també ho fan pels interessos dels catalans.
Pel PSC-PSOE... Un 56 per cent dels que creuen que el PSC-PSOE és el que millor defensa els interessos dels espanyols, també ho creuen pels interessos dels catalans. Les taules creuades per vot de partit a les autonòmiques (pàgina 98) senyalen que un 80 per cent els votants del PSC-PSOE creuen que és el millor per espanyols i catalans. I un terç dels votants de CiU i la meitat (!) dels votants de ERC creuen que el PSC-PSOE és el que millor defensa els interessos dels espanyols. A la pàgina 100 també podeu veure que una part important dels votants de CiU i ERC voten PSC-PSOE a les generals: 16 i 25 per cent respectivament. (Una part dels votants de CiU voten PP).
Notes:
Hem de deixar clar que el ICPS és d’òrbita socialista, per dir-ho d’alguna forma. Isidre Molas en va ser el fundador i el president per dotze anys. Potser com a resultat, hi ha una proporció força gran de simpatitzants de PSC-PSOE a la mostra, quasi un 40 per cent dels que diuen tenir alguna simpatia (pregunta 13). Però el sondeig (i l’Isidre Molas) es mereix tot el meu respecte.
Un percentatge esgarrifós de votants nacionalistes creu que cap partit defensa els interessos dels catalans. Un de cada quatre votants d’ERC, i un de cada cinc de CiU, per ser més exactes.
(*) Per fer els càlculs, he fet servir un criteri de mínima distància, doncs no he trobat les taules creuades per les preguntes 15.1 i 15.2. Les taules creuades per vot semblen confirmar el criteri.
.Y.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La fiabilitat de tots aquests estudis és mínima. Sempre estan descaradament encarats a favor de qui controla l'organització de torn.
ResponEliminaHome, que m'he passat el mati currant-m'ho.
ResponEliminaJo crec que hi ha questions sobre com es trien l'agenda, i podria haver-hi una mica d'esbiaix en la mostra. Pero dubto que es falsifiquin els resultats.
Para que quede claro: Soy de padres catalanes, catalanoparlante e independentista.
ResponEliminaAlbert:
Cometes un grave error. Los estudios ciertamente pueden "dirigirse" y luego maquillarse, pero siempre con mucho cuidado para seguir siendo creibles, que lo son.
----------------
Me alegra que realices este análisis. Si por otra parte analizas resultados electorales de autonómicas y estatales llegaras a situación parecidas.
Pueden hacerse muchas elucubraciones (cabories) pero hay una muy importanta y poca gente desea comentarla: La lengua.
Nuestra historia, cultura, sociedad, nuestro sentimiento nacional es tan fuerte que una vez realizada la unión de los socialistas catalanes y posterior asociación, o lo que sea, con el PSOE se creo, de forma natural, un fenómeno "fantástico": La lengua castellana era y es utilizada por los dirigentes del partido para dirigirse a sus militante en discursos internos y la lengua catalana para realizar sus mensajes externos. Asi paradógicamente, la lengua catalana se convierte en lengua politica del PSC en el exterior. En otras palabras la lengua de prestigio es el catalán y el castellano se convierte en secundaria. Fenómeno a la inversa en la mayoría de votantes del PSC-PSOE: Mayoritariamente su lengua vehicular es el castellano y el catalan secundaria.
La mayoría de votantes del PSC-PSOE aceptan sin problemas los símbolos de la nación catalana y tampoco tienen problemas con su lengua (los hijos y nietos de aquella gran inmigración entienden y pueden hablar catalán), pero sus estereotípos siguen siendo castellano-españoles. Culparles de colonialistas y otras estupideces es no conocer principios básicos del comportamiento humano o simplemente sentido común ya que en sus mentes sigue presente el mapa de España que heredaron de sus padres o abuelos y nuestro espacio radioeléctrico esta dominado por los españoles.
Empiricamente, los profesionales de la comunicación publicitaria ya sabían lo que hoy los neurolingüístas han demostrado cientificamente: "Las personas no votan forzosamente según sus intereses personales. Votan por su identidad y valores. Votan por la persona con la que se sienten identificados"
Ya se que estas líneas corresponde al tan kakareado Lakoff, pero el también comenta los marcos mentales (que denomina frames) que ya eran conocidos y utilizados por los publicitarios en la década de los 40 del siglo pasado a través de Fisher y otros psiquiatras.
Tal vez parece que me alejo del tema, pero no. El PSC-PSOE esta haciendo españolismo en lengua catalana, mientras CDC y ERC no hacen catalanismo en lengua castellana. En consecuencia: ¿Podemos ganar si no sumamos al independentismo esa masa de personas que no saben que estan siendo engañadas?
Las personas con las que hablo sobre el tema se escandalizan, pero si observamos su analis de nuestra sociedad, estan viendo en la decada de los 20 o 30 del siglo pasado.
Entiendo que los "brotes" y "bosques" independentistas aparecidos en los últimos tiempos son importantes, pero ni mucho menos suficientes para conseguir la masa critica suficiente para que en el momento de la verdad voten SI a la independencia y curiosamente el sumar votantes del PSC-PSOE es más fácil de lo que parece.
Sólo los insensatos, los que no conocen como funciona la psicologia de masas o los que deseanengañarla para continuar en el poder piden referendums o cosas parecidas sabiendo que perderíamos.