Qualsevol dia pot sortir el blog

Des de què vaig tancar el meu anterior blog, bé, diguem que ha passat de tot. L’economia s’ha enfonsat, els Estats Units han escollit un president negre, i israelís i palestins han tingut temps d’esbatussar-se i fer una nova treva... I jo sense un blog. Imperdonable.

Bé, mai és tard. Després de quatre anys a Nova York, ara escric des de Philadelphia. Aquesta ciutat és el centre històric dels Estats Units, on es va firmar la declaració de la independència i la constitució. És una ciutat amb molt de caràcter, i també força problemes. Només hi porto mesos, però crec que la meva nova ciutat ha afegit a la meva visió dels Estats Units—que centra una bona colla de les idees que tinc per aquest blog.

Però em ronden pel cap moltes altres dèries, i no m’en puc estar. Tenim doncs la seguretat que n’hi haurà de fredes i de calentes, i alguna de poca-solta i alguna altra d’impertinent. M’empeny l’afició, i en escriure no tinc cap pretensió però tampoc professió. Estic a la mercè, doncs, del que els meus lectors creguin oportú de dir. Passeu passeu, doncs, que el meu blog és el vostre, si és que hi ha blogs d’algú.