Combinant uns dies de vacances i uns de feina, he visitat Istanbul per primera vegada. Si mai hi heu estat sense dubte coincidirem en la fascinant barreja d’indrets, monuments, i gent—quanta gent! I si no hi heu estat, de les pobres descripcions que en faria poc en trauríeu comparat amb una visita.
El viatge també ha estat una experiència fascinant com a economista i potser d’això sí que en puc parlar. Turquia és un d’aquests països que s’anomenen en “vies de desenvolupament.” Però de via, la veritat, no n’ha fet pas gaire. El país té recursos, humans i materials, i una gran localització que va fer d’Istanbul el centre del món. I si Turquia esdevingués una potència econòmica, potser “arrossegaria” alguns dels seus problemàtics veïns de l’Orient Mig cap al desenvolupament i lluny de l’extremisme.
Què és el que impedeix que Turquia avanci econòmicament? Quan parlo amb alguns dels meus companys de professió turcs surten sempre els mateixos temes: política fiscal, indústries obsoletes a sou de l’estat, l’atur... Segons ells, està clar quins són els problemes, però al país li costa molta emprendre les reformes necessàries.
I això, penso, ja ho he sentit a molts llocs. La llista de països que romanen indefinidament en vies de desenvolupament és llarga: Mèxic, Brazil, Corea del Sud... Estic segur que els obstacles al creixement són diferents a cada lloc. Però la incapacitat de superar aquests obstacles sembla ser la mateixa: un sistema polític que fa molt difícil el canvi si hi ha perdedors i guanyadors, i incertesa sobre qui serà qui. Tots aquests països són democràcies on l’espai polític està molt marcat pel passat.
I la terrible sospita s’alimenta, també, en l’èxit de la Xina. Els xinesos han instaurat un capitalisme brutal, on les reformes s’imposen per la força. El resultat ha estat un creixement inaudit.
Podria ser que massa democràcia és el problema de Turquia i el d’altres països? O potser massa democràcia massa aviat?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Penso que des d'una òptica liberal no pots dir ni "massa democràcia" ni "massa aviat". Si l'ésser humà és l'únic que coneix de debò les seves necessitats i l'ésser humà lliure és el que pren les millors decisions en cada moment, la democràcia no arriba ni en mesura excessiva ni massa aviat. Una altra cosa és que el concepte que tenim nosaltres de democràcia o de liberalisme hagi de ser el mateix i aplicat de la mateixa manera que en pobles tan llunyans, en distància, en tradicions i en cultura. Potser caldria deixar aquests pobles seguir els seus propis models sense voler ni imposar-los res ni donar-los lliçons de res. Però clar, el seu comportament xocaria amb els nostres conceptes de bé i mal, correcte i incorrecte i des de la nostra superioritat moral els voldríem salvar. El problema que se'ns planteja és si des de la nostra òptica podem interferir en la seva vida o ens n'hem de mantenir al marge o dit d'una altre manera si existeixen uns valors universals pels quals cal i val la pena lluitar sempre, en tot moment i sobretot en qualsevol lloc.
ResponEliminaA mi també em va fascinar Istambul. Molt. Sempre hi ha un nervi de comerciants pel carrer que mai s'atura. Són uns pencaires.
ResponEliminaEm va semblar, però, que la forma de comerciar està molt ancorada en el passat. No hi ha cap norma establerta a l'hora d'intentar fer negocis. Tot si val, encara que això se'ls pot girar en contra. (Pot semblar poc liberal això que dic, però el cert és que allí ho pirategen tot!).
Desconec la mala intervenció del sistema política. Per sort.
És un lloc on hi voldria passar una llarga temporada. Té una energia latent com pocs altres lloc al món.
VdC,
ResponEliminaJo tambe estic incomode amb aixo de "massa" democracia, pero no puc ignorar el fet que la democracia sembla tenir certs costos. Per exemple, si per un pais tenir una democracia vol dir que tothom tingui la meitat d'ingressos, encara volem democracia? I puc exagerar-ho mes: i si la democracia costa la vida a X persones? Encara volem la democracia per la resta?
en altres paraules, i com en essencialment tot a la vida, hem de mirar els beneficis i els costos...
Si la democràcia és de veritat, en el sentit de que es garanteixen totes les llibertats i s'estableix un sistema de garanties legals aleshores les teves preguntes queden mancades de sentit perquè no poden donar-se. Confons democràcia amb anar a votar, i és clar, vas a votar a l'Iran i a Venezuela. També es votava a l'Espanya franquista, però si el sistema és lliure i obert ni se t'expropiarà ni es matarà la gent pels carrers.
ResponEliminaVaig visitar istambul fa molts anys i vaig tindre la mateixa impressio que tu. El pais ha avançat pero res a veure amb el desarrollo nostre. Crec que la societat sent una democracia esta encara molt marcada pel pasat i aquestas limitaciones no es resolen automaticament al exisitr la oportunitat de votar. Pensem per exemple en el paper de les dones, la influencia de la religio, el nivell de educacion de la poblacio, etc. Moltes de aquestes coses necesitem temps o generacions salvo sistemes com el xines.
ResponEliminaVdC,
ResponEliminaPer que una "democracia de veritat" no pot tenir costos? De fet, aquesta no es la pregunta correcte, tampoc. El que ens hem de preguntar es: observem (en algun indret) alguna democracia lliure de costos? Es una pregunta empirica, no teorica. No ens serveix de res definir una democracia utopica lliure de costos.
Es clar que he exagerat una mica parlant de morts... pero estarem d'acord que un tira pot portar endavant reformes mes rapidament que una democracia. Aixo es un exemple de "cost" del que crec que no hi ha democracia que se n'escapi. Per un pais amb una gran necessitat de reformes, la democracia pot tenir un cost economic important.
Aixo no vol dir que la democracia no sigui la millor alternativa... pero demana una comparacio de sistemes politics condicional en el status economic d'un pais.
rA,
ResponEliminaNo he dit que una democràcia no tingui costos. Els té i molts, Però no pots parlar només de costos estrictament monetaris. Que se'm torturi, se'm mati, se m'enmudeixi, se m'obligui a exiliar és un cost per mi infinitament més elevat que el que pot tenir cap democràcia. És tolerable un Estat totalitari que no respecti els drets bàsics, la pròpia vida dels ciutadans, si aquest Estat pot fer les reformes econòmiques necessàries?
Potser la meva visió d'Istambul sigui una mica esbiaixada. Jo la vaig visitar fa uns deu anys convidat per una empresa privada turca que cotitza a la borsa d'Istambul.
ResponEliminaAquesta empresa, exporta el 60% de la seva producció (fonamentalment a Alemanya), es va fundar fa uns trenta anys per tres capitalistes, botiguers del Gran Bazar, i ara és una joia. Jo que he visitat empreses del mateix sector a d'altres paisos, puc assegurar que aquesta d'Istambul és la millor posicionada per a fabricar un producte de qualitat al mínim preu.
En les meves converses, vaig trobar-me amb molta gent que està en el camí d'iniciatives privades de la mateixa mena. Em fa l'efecte que el procés de desenvolupament econòmic a Turquia pot seguir endavant. Segurament no tindrà unes xifres tan espectaculars com el xinés, però cadaqual és cadaquel.