dissabte, 5 de setembre del 2009

Philadelphia is different (2)

Algunes explicacions i potser disculpes he de donar per l’article de fa dos dies. Confesso que els barris pobres de Philadelphia són fascinants—clínicament parlant. Són com una poma suspesa a l’aire per algú que porta anys estudiant la llei de la gravetat.

M’explico. Crec en la llibertat i la responsabilitat com dos valors fonamentals per una societat. Els Estats Units m’ofereixen multitud de pomes que cauen: és una societat molt dinàmica, on un immigrant que parla un anglès que riu-te tu del català del Montilla pot fer d’assessor d’una de les institucions més importants del país (i no estic sol. Al departament de recerca de macroeconomia al Philadelphia Fed hi ha dos japonesos, un equatorià, un indi, un alemany, dos xinesos...)

Una pregunta clau que m’he de fer és on s’acaba la responsabilitat de les accions d’hom i si els límits a les responsabilitats justifiquen límits a la llibertat. Als barris pobres de Philadelphia fills i néts sofreixen les conseqüències dels 70s, i, sense una solució a la trampa de pobresa que són aquests barris, generacions futures de justs seguiran pagant com a pecadors. Em costa d’acceptar que les responsabilitats de les accions s’heretin de pares a fills, però això és exactament el que està passant.

Em disculpo doblement. Primer, per emfatitzar els aspectes més negatius de la ciutat on visc sobre la base del meu interès clínic; i segon, per deixar tants de fils penjant a cada article. Intentaré corregir la primera falta en els propers articles; intentaré corregir la segona falta en els propers trenta anys.

.~.

6 comentaris:

  1. Ostres, res de disculpes, ni tan sols iròniques. M'interessa molt el que ens expliques. El fet que ens ho expliquis des del teu interès, ho fa doblement interessant. M'avorreixen les explicacions massa -o pretesament- objectives.

    ResponElimina
  2. La pregunta és, si hi ha una generació que viu en la pobresa i no només no en pot sortir sinó que no n'és responsable, cal deixar-los sols, a ells contra el mercat? Jo crec que cal la intervenció estatal, o no?

    ResponElimina
  3. ventdecara,

    Cal ajudar-los, sense dubte. El "com" es la pregunta. Els governs (i moltes caritats privades) ofereixen ajuda, que jo en dire "paliativa." Sort d'aixo.

    Pero una solucio, que es el que voldriem, no la tenim. De grans plans per treure aquests barris de la pobresa ja n'hi ha hagut, sense gaire exit. I si no abolim la familia, costa molt ajudar a la nova generacio si roman en barris tan problematics. (Deixant de banda que no fa sino incentivar els pares a ser mes irresponsables). Aixo dona per un altre post (com altres comentaris teus, ventdecara).

    ResponElimina