Aquests dies vaig de bòlit i amb feines he pogut seguir els detalls de la reforma sanitària americana. No ajuda que la majoria de les reformes són de per aquí 4 anys, i els diaris americans es concentren en la batalla político-campal que s’ha muntat. Als diaris espanyols la desinformació és simplement la norma.
He decidit fer quatre apunts que potser ajuden a entendre la reforma millor.
Primer, els Estats Units ja tenien dos programes, Medicare i Medicaid, dissenyats per ajudar a cobrir les despeses mèdiques de la gent gran i les famílies més pobres. Aquests programes no són perfectes però són populars---cap republicà s’atreveix a repetir l’oposició de Reagan a Medicare.
Segon, la provisió dels serveis mèdics seguirà essent (majoritàriament) privada, de forma semblant a Suïssa. Hi ha alguns hospitals públics, i molts sense ànim de lucre. La reforma no afecta tant els metges com a les asseguradores.
Tercer, la reforma quasi que estableix una assegurança universal, si bé no la fa obligatòria. És semblant al sistema que existeix a Massachussets (dissenyat per un republicà candidat a la presidència, Mitt Romey), que et multa si no tens assegurança. Alhora és agressiu a impedir que les asseguradores et rebutgin o et cobrin més.
Quart, i potser més interessant, la batalla política ha estat brutal, amb els republicans votant en bloc en contra de la reforma. Aquest és un fet quasi que tan infreqüent com la llibertat de vot a Espanya, i ja hi ha que diu els republicans són el partit del no i que ho pagaran car.
.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La reforma sanitària americana em sembla que va dirigida, bàsicament, a que tothom pugui tenir una assegurança. El sistema anterior era notablement injust. Jo ho vaig descobrir fa molts anys quan un company meu de treball (jo treballava en una multinacional nord-americana) va descobrir que el seu fill de 21 anys tenia una malaltia crònica. L'assegurança familiar que tenia era la de la companyia (molt àmplia) però tenia un problema: els fills deixaven d'estar assegurats quan acabaven la universitat. Quan el seu fill acabés els estudis no trobaria ningú que l'assegurés!
ResponEliminaNo sé com deu haver acabt la història, fa molts anys que he perdut contacte amb aquest home, però estava verdaderament angoixat amb el tema.
aixo de les situacions pre-existents era un dels problemes mes greus, tot i que una bona colla d'estats ja tenien regulacio en aquest tema.
ResponEliminaLa reforma, pero, va molt mes enlla---no solament pots, pero n'has de tenir: si no, multa!