dimarts, 7 d’abril de 2009

Ciència i presciència

Mentre segueixo les terribles notícies provinents d’Itàlia, llegeixo que un geòleg havia predit el terratrèmol. Aparentment Giampaolo Giulani ha estat alertant autoritats i població en les últimes setmanes, fins el punt que va ser denunciat per... per alarmista? Bé, en tot cas va ser definitivament ignorat.

Això de predir terratrèmols m’intriga, potser només per a no pensar en els morts ni els desplaçats. Jo, de geologia no en sé, i no puc pas dir-vos si el mètode Giulani és realment efectiu. El que sé és de les dificultats i perills de fer presciència de la ciència, perquè me’ls trobo dia sí i dia també a la meva feina.

Comencem amb les dificultats. A Itàlia potser hi ha un terratrèmol d’aquesta magnitud cada trenta anys. És molt fàcil fer una predicció geològica d’allò més acurada: us puc assegurar-vos cada dia que no hi haurà un terratrèmol i l’encertaré el 99,991 per cent dels dies. És clar que això no ens serveix de res.

Però és que tampoc ens servirà de res ser cent vegades més precís: evacuarem Osona si tenim una probabilitat entre cent de què hi hagi un terratrèmol durant un mes? Quants mesos passaran sense un terratrèmol abans que la gent es cansi i ignori l’evacuació? Els huracans es prediuen amb gran precisió, i molt gent prefereix quedar-se a casa de totes formes.

I també hi ha el perill de passar-nos trenta anys seguint unes prediccions errònies per un cop de sort. Per exemple, potser en Giampaolo no té ni idea del que fa (repeteixo, no ho sé); i de fet hi ha un Piero que creia que hauria un terratrèmol fa un mes, i un Fabio també ho deia fa dos mesos... Podríem haver acabat amb la tècnica Pieo com hem acabat amb la tècnica Giampolo.

I les coses no són molt diferents amb l’economia...

4 comentaris:

  1. Hahaha. Em sembla que va ser John K. Galbraith que va dir que la principal virtut de les prediccions económiques era que feien que l'astrologia semblés una ciència.

    Em sembla que amb això del terratrèmols (i jo tampoc en tinc ni fava) deu passar el mateix.

    ResponElimina
  2. Molt bon article i molt encertat el comentari d'en Ferran.
    A Barcelona es construiex pensant en que els terratrèmols es donaran un cop cada cinc-cents anys. Evidentment no hi ha cap precaució per construir edificis en clau de catàstrofe. I evidentment, també, mai ningú va demanar al legislador a partir de quan començava el compte d'aquests cinc cents anys que precedeixen la catàstrofe segura.

    ResponElimina
  3. Gracies pels comentaris...

    Dessmond,

    Un problema que no he anomenat pero que de fet es cabdal es que els terratremols no tenen "memoria" (no es del tot exacte, hi ha les repliques). Es a dir, si fa 500 anys menys un dia que no hi ha hagut un terratremol no vol dir que n'hi haura un dema. Aixo es fotut per les evacuacions i semblants, perque pot haver-hi un risc elevat durant un mes, no passar res... i el risc seguira sent igualment elevat.

    ResponElimina
  4. RA,
    Al final, després de tanta ciència, ens ho hem de prendre com si esperessim el Big One. Però molt més relaxadament. Si ha de venir, vindrà. I sinó, tal dia farà un any o cent.

    ResponElimina