diumenge, 5 d’abril del 2009

Un savi de la muntanya més

Aquest blog ha guanyat un savi de la muntanya més, en Pep, si bé en aquest cas ve de la plana de Vic. Però és savi, això sí. En Pep té l’experiència d’haver viscut als Estats Units i haver tornat per a explicar-ho, cosa que jo encara no puc dir. Podeu trobar el seu primer article aquí parlant sobre la flexibilitat que estan mostrant les institucions americanes a l’hora de combatre la crisi.

3 comentaris:

  1. l'altre dia parlava amb un grup de xavals (devien tenir 27 però em faig gran) escandinaus, que treballen en un banc americà a Barcelona, i vaig veure com a ells tan els hi era treballar aquí, com a NY, com a Singapur (un d'ells venia de viure allà de petit amb els seus pares) i jo em pregunto: sóc jo un inflexible fastigós incapaç d'allunyar-me 20km de casa per treballar? evidentment sí....potser és que soc molt patriota? no crec...seré vago? tampoco ho crec....tinc apego a la meva familia, amics??? no més q la resta...so what's my problem Dr.Sayeth???

    ResponElimina
  2. Haurem de passar-li la pregunta, pero no se si fa consultes personals...

    ResponElimina
  3. És cert que la flexibilitat és una gran virtut; incloent la nostra vida privada (el ser flexible, vol dir capacitat d'adaptar-se a noves condicions; i això evita depresions). Però el problema d'Europa, respecte als USA, és que aquí sempre hem estat molt més estatistes, hem confiat moltes més coses a l'Estat. I això és el que ens resta flexibilitat. Això, i la superpoblació, clar, que ha fet necessària la regulació de moltes explotacions de recursos naturals..

    ResponElimina