diumenge, 26 d’abril de 2009

L’important és el futur

El que ha passat ha passat, hem de deixar-ho enrere i mirar sempre endavant. O almenys això és el que els models econòmics diuen. S’equivoquen?

Bé, pensem en un problema econòmic clàssic com el de l’estalvi. Quan decidim què estalviar tenim en compte els ingressos futurs, almenys a un o dos anys vista. També pensem en què volem consumir: necessitarem un nou cotxe en els propers dos anys? Una nevera? I finalment és important saber quins són els estalvis (o deutes) presents.

A la llista de coses que no hi pensem hi ha: el que vam consumir l’any passat, la Tia Pepa, i el que guanyàvem quan vam agafar una feina en un bar de Tarragona fa quinze anys. Sembla clar, doncs, que el que importa és el present i el futur.

Doncs una de les feines més difícils d’un economista és compaginar les dades amb models econòmics on el futur és el que m’importa. Curiosament, és molt més fàcil reproduir (que no predir) les dades si es fan servir models purament estadístics, que “miren” enrere.

La raó és que les variables econòmiques es mouen lentament, fins i tot en una crisi econòmica com l’actual. Si el passat no importa, però, les decisions haurien de reaccionar immediatament, “saltar” en un sentit matemàtic. Per exemple, si el passat no importa en l’estalvi, hauríem de canviar el nostre consum immediatament en resposta les perspectives econòmiques a un o dos anys vista. Però el que veiem és que el consum s’ajusta lentament, i parlo de mig any.

Òbviament els models tenen moltes mancances, potser no ens hauríem de preocupar-nos més d’una o l’altre. Aquesta, però, és molt important doncs moltes de les teories darrere del estímul fiscal es basen en models on el passat és l’important.

(continuarà)

2 comentaris:

  1. Només dues preguntes:

    1. Si les polítiques d'estímul fiscal són les que es fan pensant en el passat quines serien les que es farien pensant en el futur?

    2. Entenc que el que ara cal és arreglar el merder en el que estem immersos, però una vegada fet això, no valdria la pena mirar el passat i entendre per què vam arribar on vam arribar?

    ResponElimina
  2. Hola,

    1. Per exemple, politiques basades en reformes (permanents) dels impostos. Aquestes no tenen un impacte "immediat" pero canvien la renda disponible futura.

    2. Si, definitivament volem mirar enrere; pero nomes en la mesura que ens ajuda entendre el futur, com a guia. No com a base de la decisio mateixa.

    Salut

    ResponElimina