dimarts, 5 de gener del 2010

No gaire segur de la seguretat (2)

Aquí tothom està indignat amb el tema de la seguretat als aeroports. Uns s’escandalitzen perquè el terrorista va poder pujar a l’avió cap a Detroit despit de, bé, de ser un terrorista, el que estava claríssim, fins i tot el pare el va denunciar! Altres estan indignats que no ens podem aixecar a pixar durant l'última hora de vol. I per si tot plegat era poc, l’administració de la seguretat a l’aeroport, la TSA, va tancar una terminal de l’aeroport de Newark per sis hores el diumenge, aleshores van fer sortir a tothom, i que tornessin a passar per seguretat (per passar a esperar més hores a dins, encara hi ha endarreriments). I tot perquè algú va entrar a la terminal per on no tocava—algú que encara no han pogut identificar.

Això sembla un cotxe on un passatger es queixa d’anar poc a poc i un altre que els hi posaran una multa... però ambdós criden al conductor que acaba fet un manyoc de nervis.

El problema és que, políticament, és impossible admetre que la seguretat no serà mai perfecte o, més ben dit, l'única forma d’evitar un atemptat completament és deixar de volar.

Veig en aquesta situació el resultat d’un cicle pervers. Els polítics prometen més del que poden i, en el procés, treuen responsabilitat a la societat civil. Després passa el que passa, l’oposició brama incompetència per tal de poder fer ells les mateixes promeses, i al final tothom perd confiança amb els polítics que, desesperats, en prometen de més grosses.

(I aquest és un procés que a Catalunya s’ha emportat per endavant l’escola, entre d’altres.)

.~.

3 comentaris:

  1. Explica una mica mes el tema de la escola a Catalunya

    ResponElimina
  2. N'hi ha per escriure llibres... llibres que m'he estat llegint (com el del Gregorio).

    Tinc la impressio que hem anat veient reforma de l'educacio darrere reforma; i en cada cas el que s'ha promes a la reforma estava fora de les possibilitats. D'alguna forma, els pares (i la societat) esperen encara mes de l'escola---les expectatives semblen anar molt per endavant de les reformes.

    Resultat: insatisfaccio automatica dels pares amb els mestres, dels mestres (i pares) amb l'administracio, i nova reforma que, enlloc de fer baixar les expectatives, les augmenta.

    ResponElimina
  3. Per cert, vull deixar clar que tota la meva experiencia amb l'escola es 1) vint anys enrere, o 2) de segona ma.

    ResponElimina