dijous, 14 de maig de 2009

Feta la llei ...

El meu germà em va convidar el dissabte a veure els entrenaments de la Formula 1 al circuit de Montmeló. Al final, però, no hi vaig poder anar. Sabent-ne ell més que jo, vam estar parlant una estona sobre la temporada actual. Una escuderia, Brawn GP, s'ha llegit el reglament amb més deteniment o tenen uns advocats/enginyers més llestos que els altres i han instal·lat una mena d'aleró o deflector a la part posterior del cotxe que els permet guanyar mig segon per volta sobre la resta d'escuderies. El sentiment entre l'afició sembla que és que la competició queda devaluada. 

No obstant, el què passa a la Formula 1 no és res més que una oportunitat de negoci que algú ha trobat com aprofitar. Suposo que ha estat la deformació professional que m'ha portat a pensar en en les similituds amb la crisi financera actual. En aquest cas, l'oportunitat de negoci que diverses institucions van trobar va ser la creació de nous productes financers que per la seva configuració quedaven fora de la regulació. Molts acadèmics han mencionat la necessitat de canviar la regulació per fer-la més exhaustiva i més dinàmica. Malauradament em sembla que la mateixa naturalesa humana farà bona la dita es seguirà aplicant "feta la llei, feta la trampa, ..."

1 comentari:

  1. El geni huma per trobar la trampa a cada llei es quelcom que admirar-se. Tot i aixo, podriem dissenyar lleis a prova de trampes: per exemple, podriem prohibir qualsevol tipus de derivat financer.

    El problema, es clar, es que ens carregariem la innovacio financera (que no es tota trampes!).

    (Aprofito a afegir que no entenc com es que l'aficio troba la competicio devaluada ara i quan Ferrari guanya perque te un cotxe millor, aleshores no hi ha problema)

    ResponElimina