dimecres, 20 de maig de 2009

Xiulets a Mestalla

M’he estat uns dies pensant si comentar la xiulada de l’himne espanyol a la final de la copa a l’estadi de Mestalla: jo no sóc dels qui creuen que l’estat de la societat catalana va lligat als resultats del Barça.

La xiulada, però, ha creat sentiments oposats i m’ha semblat adient treure la bugada. Per una banda, em sembla una falta de respecte xiular l’himne de ningú: m’empiparia molt que algú xiulés Els Segadors (cosa que va passar, ni més ni menys, en un partit de la selecció catalana).

També m’agradaria preguntar-me com és que s’ha xiulat aquest cop i, pel que jo recordo, no en ocasions anteriors quan el Barça ha jugat la copa. És que només xiulaven els bascos?

Dit això, si algú té dret a xiular un himne són els ciutadans de l’estat de l’himne en qüestió i, agradi o no a aquest blogaire i als qui xiulaven, aquest era el cas. Us diré que els xiulets em semblen legítims, donada la propaganda espanyolista que patim i la censura que sovint reben les manifestacions catalanistes. (Gràcies a TVE per exemplificar-ho brillantment!)

De totes formes, aquest no és un tema que hagi de preocupar gaire: no tinc cap mena de dubte que si Espanya fos un estat diferent, ningú l’hi hauria xiulat l’himne.

1 comentari:

  1. Totalment cert el que dius.
    Com deia el Michael Douglas a El presidente y Miss Wade, el símbol de la llibertat és el de un ciutadà cremant la bandera del seu propi país (o xiulant l'himne, pel cas és el mateix) perquè no està d'acord amb alguna cosa que es fa en el seu país.
    Aquests són la mena de poblemes que ens ha deixat la "transició". Si el canvi hagués estat més radical, potser no els tindriem.

    ResponElimina