En l’anterior post em preguntava com és que algunes idees polítiques rebroten amb força cada cop que van mal dades. Vaig posar un parell d’exemples però em vaig deixar el més popular: el de les conspiracions. Dos dies des de l’aparició de la grip i ja voltaven històries sobre una empresa americana experimentant o un altre produint en secret la vacuna per vendre-la a preu d’or...
(I sí, ens agradi o no, les conspiracions formen part del discurs polític, sovint amb conseqüències nefastes.)
Si aquestes idees sobreviuen deu ser per alguna cosa, i hem de començar per preguntar-me quin pot ser el seu mèrit. I despit la seva poca vàlua intel·lectual, la seva virtut podria estar en el nostre cap. Més precisament, en els mecanismes que el nostre cervell fa servir interpretar el món que ens envolta. Per exemple, estem perfectament adaptats per identificar “intenció:” un soroll de fulles pot ser un depredador que ens vol empaitar, i si bé també pot ser un cop de vent, algun avantpassat nostre deuria trobar força més avantatjós córrer primer i deixar altres hipòtesis per més tard. Una conspiració ens dóna el depredador que trobem a faltar.
I aquesta és una possibilitat que hauria de fer tremolar tot a tots. Si les conspiracions sobreviuen simplement perquè plauen el funcionament primari del nostre cervell, qui diu que el mateix no passa amb la religió, el nacionalisme, o les nostres concepcions morals més bàsiques?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Segurament tens bona part de raó en la teva reflexió. Està clar que el nacionalisme espanyol és conspirador. I això que dic no es fruit de cap resort primari del meu atrotinat cervell.
ResponEliminaDess,
ResponEliminaDefinitivament no totes les conspiracions son construccions del nostre cervell.
Sobre el nacionalisme, no voldria pas que s'interpretes que no es una idea politica valida. La sensacio d'estimar a una terra pot estar basada en el nostre cervell tal com ho esta el d'estimar nostra mare, i no per aixo la descomptem.