dissabte, 30 de maig de 2009

La història dóna voltes

Al 1967 la policia de la República Federal Alemanya va matar Benno Ohnesorg d’un tret al cap mentre participava pacíficament en una manifestació d’esquerres a Berlin Oest. Segons el que he pogut llegir, la mort de Benno va fer virar la societat alemanya, molt conservadora fins aleshores, cap a l’esquerra; va esperonar el jovent en les protestes del 68 i, en una nota més tràgica, un moviment terrorista que s’anomenava “el segon de juny” pel dia de l’incident. La mort de Benno va ser declarada un accident i ningú va anar mai a la presó—el que no va ajudar precisament a rebaixar les protestes.

El policia que va disparar, de nom Karl Kurras, esdevingué un símbol de tot el que estava malament amb els governs conservadors de l’Alemanya dels 60. Nascut a Prússia, quan Prússia encara era Prússia, per tant nacionalista; veterà de la segona guerra mundial i col·leccionista d’armes, per tant sospitós de feixista; empresonat pels soviètics, per tant infinitament ressentit contra l’esquerra... i segons s’ha descobert fa poc, també comunista i agent secret de la Stasi, la policia secreta de la República Democràtica Alemanya.

Sí, sí, heu llegit bé: l’enemic “feixista” del 68 a Alemanya era un agent comunista. Ah, les voltes que dóna la historia. L’esquerra, que va fer de la mort de Benno el seu cavall de batalla, que mirava cap una altra banda quan es tractava dels abusos policíacs al bloc comunista, resulta que, quan tot és dit i fet, condemnava el que preferia ignorar.

3 comentaris:

  1. No sé si aquella esquerra era hipòcrita o simplement ignorant, el que està clar és que matar algú és un crim sigui on sigui i és normal que els patrocinadors de la manifestació i els seus companys ideològics posessin el crit al cel, el que no entenc és com no li va posar tot el món.

    ResponElimina
  2. En aquest cas, crec que era hipocrita i ignorant. Trobo ironic que el que triaven ignorar i el que triaven no ignorar s'assembles mes del que pensaven!

    ResponElimina
  3. Em pensava que era un clàssic de l'esquerra catalana això de fer-se el món a mida. És un escàndol veure en quins fonaments tan volàtils se sustenta la radicalitat progre a casa nostra. És a dir, a Europa.
    Un post molt pedagògic, per cert.

    ResponElimina